IMPRESSIÓ GENERAL

Una cervesa forta i ricament maltosa amb una agradable profunditat afruitada o llupolada. Un glop d’hivern amb un cos complet i masticable i alcohol càlid.

 APARENÇA

Color que va de l’ambre daurat al marró fosc, sovint amb reflexos robí i una profunditat de color significatiu. No ha de ser negre o opac. Escuma blanquinosa de baixa a moderada. Pot tenir baixa retenció del cap. Claredat brillant, particularment quan envelleix, encara que les versions més joves poden tenir una mica de boirina. L’alt contingut d’alcohol i la viscositat es poden veure com a cames.

 AROMA

Molt ric, fortament maltat, sovint amb una aroma a caramel a les versions més fosques o un lleuger caràcter a caramel a les versions més pàl·lides. Pot tenir un caràcter ric que inclou notes de pa, torrat o caramel. Pot tenir un caràcter afruitat de moderat a fort, sovint amb un caràcter de fruita seca o negra, especialment en les versions fosques. L’aroma del llúpol pot variar de suau a assertiu, i és típicament floral, terrós, similar al te o la melmelada. L’alcohol pot ser de baix a moderat, però són suaus i rodons. La intensitat aromàtica disminueix amb l’edat i pot desenvolupar una qualitat com el xerès, el vi o el porto.

SABOR

Dolçor a malt ric de mitjana a alta, sovint complexa i de múltiples capes, amb sabors a malt de pa, galeta i caramel (més a toffee en les versions més pàl·lides) i amb una fruitera mitjana a alta (sovint amb aspectes de fruits secs o foscos). Quan envelleix, aquests components afruitats afloren més, i les versions més fosques tindran un nivell més alt que les més pàl·lides. L’aroma, el sabor i l’amargor del llúpol poden variar enormement. Són comuns els llúpols lleugers a forts, amb un caràcter anglès (floral, terrós, te o melmelada). L’amargor pot ser de lleuger a força forta, esvaint-se amb el temps, per la qual cosa l’equilibri pot ser de malt a alguna cosa amarga. Les versions més fortes tindran una mica de caràcter alcohòlic. El final i el regust poden ser de moderadament secs a moderadament dolços, sovint depenent de l’edat.

Les versions envellides poden desenvolupar sabors oxidatius o vinosos complexos a un nivell perceptible però no prominent. Les versions pàl·lides solen semblar més amargues, més ben atenuades i més llupolades que les versions més fosques.

SENSACIÓ A LA BOCA

Amb cos i mastegable, amb una textura vellutada i deliciosa, que disminueix amb l’edat. Ha de ser present una calidesa suau de l’alcohol vell, però no s’ha de cremar. La carbonatació pot ser de baixa a moderada, segons l’edat i el condicionament.

 COMENTARIS

La més rica i forta de les Ales angleses modernes. El caràcter pot canviar significativament amb el temps; tant les versions joves com les antigues han de ser apreciades pel que són. El perfil del malt pot variar àmpliament; no tots els exemples tindran tots els sabors o aromes possibles. Les varietats més pàl·lides no tindran els sabors de caramel i de malt més rics, ni tampoc tindran els fruits secs més foscos; no espereu sabors i aromes que són impossibles d’una cervesa d’aquest color. Típicament escrit com «Barley Wine» al Regne Unit i «Barleywine» als EUA.

 HISTÒRIA

Una descendent moderna de les Burton Ales més fortes. Bass No. 1 es va anomenar vi d’ordi per primera vegada el 1872. Tradicionalment, una cervesa més fosca fins que Tennant (ara Whitbread) va produir per primera vegada Gold Label, una versió de color daurat el 1951. L’estil original que va inspirar variacions derivades a Bèlgica, Estats Units, i en altres parts del món.

 INGREDIENTS CARACTERÍSTICS

British pale ale i llevat de vidre. Ús limitat de malts foscos. Sovint utilitza sucres cervesers. Llúpols anglesos. Llevat britànic.

 COMPARACIÓ D’ESTILS

Menys llupolat i amarg, més maltejat i afruitat que American Barleywine. Es pot superposar a l’Old Ale a l’extrem inferior del rang, però sense més signes d’edat. No tan caramel·lat i, sovint, no tan dolça com un Wee Heavy.

 ESTADÍSTIQUES VITALS